31 de maig del 2012

Mafalda i el "libro tan gordo"

Dues versions del mateix acudit de Quino. I una postil·la: "¿A qué responde el diccionario?" de Francisco Segovia.

I Mafalda llegint el seu diccionari i pensant en el món i Mafalda veient el món i pensant en un nou diccionari.

Gràcies per la primera versió, zerosetze!

28 de maig del 2012

Una placa per a Pompeu Fabra: en el centenari de Tísner


Avui es compleixen 100 anys del naixement d'Avel·lí Artís Gener, Tísner (Barcelona, 1912-2000). Aquests dies es parlarà, s'està parlant ja, de molts aspectes de la seva intensa dedicació cultural: literatura, pintura, caricatura, traducció, guionatge, premsa, televisió, ràdio, Scrabble, mots encreuats... Tot d'activitats d'implicació pública que en l'època que li tocà viure no eren fàcils. Igual que Joan Sales i Pere Calders (dels qui enguany també es recorda el centenari del naixement; d'en Calders en Tísner era cunyat), lluità amb els republicans durant la Guerra Civil i posteriorment s'exilià a Mèxic. Amb el retorn a Catalunya, el 1965, es dedicà amb plenitud a les múltiples ocupacions que hem esmentat.

Una d'elles fou treballar per al setmanari barceloní Tele/estel (1966-1970), la primera publicació no fundada per entitats eclesiàstiques editada totalment en català després de la guerra. Allí, el 24 de febrer de 1968, publicà "Aquí va néixer Mestre Fabra", un article que era una continuació d'aquell que havia escrit Josep Miracle el mes anterior, amb motiu del centenari del naixement del Mestre Fabra.  En Miracle acabava el seu escrit amb la idea de comprar la casa natal d'en Fabra, i en Tísner va voler entrevistar-ne el propietari per saber-ne més detalls. Aquell mateix mes, en Joaquim Ventalló indicà a en Tísner la ubicació de la casa, al carrer de la Salut, 32. Acompanyat pel fotoperiodista Postius (autor de les fotos de l'article), en Tísner s'hi dirigí.

Allí s'hi trobaren "les tètriques restes de la casa i de l'exigu jardí on havia jugat el nen Pompeu Fabra". Algú els digué que hi vivia un vellet, tot sol, i trucaren a la porta per parlar-hi. Aquest vellet era en Joan Olivé i Caballé, el propietari de la casa en aquell moment, qui els confirmà que Fabra hi havia nascut. El Sr. Olivé també hi havia nascut, i el seu desig era morir allí. En Tísner li preguntà sobre la possibilitat de vendre la casa, però el Sr. Olivé refusà la idea. Hi volia morir i després deixar la casa en herència a uns parents estimats.

El Sr. Olivé confessà que abans de la guerra la Generalitat li havia intentat comprar la casa, i que ell estava disposat a vendre-la. Però la guerra esguerrà aquesta possibilitat. Després rememorà la visita que l'any 1935 hi féu en Fabra amb en Miracle, i l'enyorança que provocà en el gramàtic. Perquè ell també hi hagués volgut morir.


 

24 de maig del 2012

Un gat, dos robots, un aeronauta i alguns fulls de diccionari

    


Obres del 2010 de Philip Williamson
El gat s'anomena Ozark i té una història real al darrere. Els robots i l'areonauta, ho desconec. En el cas del gat, utilitza la pàgina del diccionari que conté els mots unpredictable i unpopular, que semblen tenir relació amb la complexa personalitat del felí.
Malauradament, la meva escassa competència en diccionaris anglesos fa que desconegui quina ha estat l'obra mutilada en pro de les belles arts, tot i que sembla tenir una certa antiguitat. La lectura atenta dels peus de pàgina no m'ha fornit de pistes suficients...


PD 25/5/12: Hi ha qui ha tingut més traça que un servidor. Als comentaris, la font original de les obres.

21 de maig del 2012

català - basc euskara - katalana

 












Qui escriu té un costum compartit per d'altres viatgers: adquirir diccionaris de les llengües dels llocs on viatja. A vegades són diccionaris monolingües que un vol o perquè ja té algun domini de l'altra llengua o pel simple gust (o patologia) de comprar diccionaris. A vegades són diccionaris bilingües entre l'altra llengua i la pròpia. En el meu cas, quan busco un bilingüe el primer que faig és mirar si existeix en català. Aquest cap de setmana he descobert que no sempre ho faig bé. L'any 2008 vaig estar al País Basc i, abans de marxar, vaig buscar un bilingüe, i en no trobar-lo de català, vaig marxar amb el diccionari bàsic Oinarrizko hiztegia euskara - gaztelania castellano - euskar redactat per Ibon Sarasola i Isabel Arragain (Barcelona: Biblograf, 1997; Larousse, 2006).


Uns quatre anys després d'aquell viatge, descobreixo a la Llibreria catalana de Perpinyà, que té de tot i més, un Vocabulari català - basc / Hiztegia euskara - katalana obra de Rafael Azkarate i Zubiate (Barcelona: Katalana Argitaldaria, 2002; 2a ed. 2003; ¿un precedent del mateix autor?). Amb prop de 500 pàgines, no es tracta d'un diccionari manual, i per tant ideal per a un viatge, però és una obra, la primera, que en posar en relació aquestes dues llengües, es converteix en un instrument fantàstic per a traductors i estudiants. 

En l'escrit de justificació de l'obra, Azkarate comença amb una afirmació que jo vaig compartir, erròniament, fa quatre anys:
"No he trobat un diccionari català-euskara enlloc. Si he mirat bé i, efectivament, no n'hi ha, és que la força abassegadora del castellà ha fet que les dues llengües hagin estat bandejades de l'àmbit de la traducció, inconscientment, per la facilitat de la traducció gairebé automàtica al castellà que, a la pràctica, s'ha produït entre els dos pobles, que, per altra banda, penso que sempre han estat un xic "d'esquena", tot i que ambdós parlen de l'altre amb molt de respecte i fins i tot afecte."
La lexicografia bilingüe catalana, efectivament, passa d'un llarg període en què es relaciona molt amb el llatí a relacionar-se en els darrers segles bàsicament amb el castellà. I no és sinó a partir de les darreries del segle XX que el ventall de bilingües catalans s'obre amb força a la diversitat lingüística mundial. El basc, eusquera o èuscar, ha hagut d'esperar aquesta darrera tongada. Catalans i bascos continuaran comunicant-se bàsicament en castellà, però aquest diccionari ho posa més fàcil per als qui vulguin aprofundir més directament en una o altra parla. 

En línia:  
Diccionari gallec-català-basc de la UAB, amb possibilitat de cerca en qualsevol de les tres llengües.
Traductor basc-català (i inversa) de Google.
Diccionari català-basc (i inversa) de Glosbe, una plataforma relativament nova (ara té nou mesos).


PD 23/05/12: Consulto a la BC allò que he anomenat el "precedent" en aquest apunt. Es tracta d'un esborrany de l'obra, imprès d'ordinador, amb la coberta feta a mà, i amb ex-libris de la Biblioteca President Pujol.

11 de maig del 2012

"Em dic Pompeu Fabra i sóc un home gris"














Demà dissabte i demà passat diumenge, Pompeu Fabra, l'home gris, ens visitarà novament per parlar-nos de la seva vida i presentar-nos una obra cabdal de la seva producció, publicada justament fa un segle: la Gramática de la lengua catalana (Barcelona: L'Avenç, 1912). Les pàgines 341 a 453 d'aquesta obra inclouen, a més, el primer repertori lexicogràfic que va fer Fabra, un vocabulari català-castellà castellà-català que presenta una característica única, crec, en tota la lexicografia catalana: les entrades catalanes i castellanes formen part de la mateixa llista alfabètica, presentant-se intercalades, les catalanes en lletra normal i les castellanes en cursiva.

L'acte tindrà lloc dins de la X Fira Modernista de Terrassa, organitzat pel Grup d'Estàndard Oral de la UAB. 

Portada d'una obra centenària

















Primers mots, catalans i castellans, del vocabulari






9 de maig del 2012

Un diccionari és un feixiner de mots

Iaia, el teu feixiner

 Feixiner de casa del 2003
Mentre vivia mon àvia, a casa mons pares sempre fèiem feixiner per tenir troncs per al foc. Durant la segona quinzena de setembre, normalment pels volts de la festa major del Prat, el venedor de llenya, que darrerament crec que venia d'Olesa de Bonesvalls, descarregava el tràiler amb els milers de quilos de llenya (això variava, entre dos i quatre mil) al davant de l'entrada del pàrquing, a primera hora del matí. La feina era llavors desplaçar tota aquella muntanya desordenada de llenya just al davant d'on s'aixecaria el feixiner. I a la tarda, després d'un bon dinar, començar a construir aquesta arquitectura d'estar per casa, prenent decisions sobre l'amplada que calia, sobre la mida dels troncs de la següent filera, sobre tot i sobre res, observant les diferents llenyes i formes. Amb el anys s'aprèn a fer de pressa, però jo gaudia fent-lo amb aquell ritme constant però tranquil de qui no vol acabar la feina, perquè la feina és completament plaent.

Diu el Fabra —des de la primera edició de 1931-32 fins a les dels anys 90— que un feixiner és tant el "munt de feixines" com el "lloc on es guarden les feixines"; i que les feixines són feixos de llenya prima per a encendre o per a fer parapets i altres obres de fortificació de campanya. A mi per sort només m'ha tocat viure la llenya del foc de casa, i no de campanyes més o menys militars. El mateix Fabra, i ara anem a l'arrel del mot, ens diu que un feix, en primera accepció, és "un cert nombre de tiges, branquillons, etc., disposats paral·lelament i lligats ensems". La llenya de casa no venia lligada en feixos sinó amuntegada dins d'un camió, fet que feia més caòtica la presentació però més interessant el petit repte d'alçar-ne un volum més o menys regular.

Del feix al feixiner al Fabra, defensant-se del feixisme
La definició del Fabra de feix i feixiner va fer fortuna, com tantes d'altres!, i la trobem idèntica tant al DIEC2 com al GDLC actuals. Així que viatgem enrere. Al principi de tot, se'ns diu —Coromines a l'Etimològic, per exemple— que feix prové del llatí fascis,-is.  Coromines, per descomptat, hi afegeix set planes més de saviesa etimològica, on també recull el derivat feixiner. El Llatí-català de l'Enciclopèdia Catalana tradueix fascis, -is per "paquet, manoll, feix" i "càrrega, farda, bagatge". En plural, els fasces (feixos) eren  unes vares lligades al voltant de les destrals dels lictors, que eren escortes d'alts càrrecs romans. 

Lictors amb fasces (feixos) en una processó de Manresa
Tornem als diccionaris. Primer els antics, on no trobem cap feixiner, però sí que trobem ja els feixos de llenya. Un bon exemple és al Gazophylacium (1696) de Lacavalleria, amb els equivalents llatins dels fascis o fasciculus de ligni.

Feix i el diminutiu feixet al Gazophylacium
Un segle després, al Diccionario catalan-castellano-latino (1803) d'Esteve, Belvitges i Juglà trobem la variant ortogràfica fèx (i fexet), acompanyades d'una locució: "De tòta llènya fa fèx", per referir-se a qui tot ho aprofita.

Fraseologia vuitcentista al voltant del feix
 El primer Labèrnia (1839) amplia l'univers lingüístic del feix amb una frase feta: "Véurersen un feix" amb el sentit de trobar-se ficat en un embolic no pas petit. També hi trobem feixina, però no el derivat feixiner.


 Saura (1851 i edicions posteriors) recull feix i feixina, però tampoc cap feixiner. Aladern al Diccionari popular de la llengua catalana (1909) recull una altra frase feta, "Havernhi un feix" amb el sentit de "haverni molt, ser molt pesat". I recull feixiner,-a!, però en una accepció diferent, fent-lo equivalent de feixinayre, aquell qui fa feixines.

Un feixiner diferent, en un diccionari diferent
El nostre feixiner, el de casa, sí que apareix al segon volum del Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana de Salvat (1931), referint-se al munt de feixines, però no al lloc on es guarden. Fabra ho ampliaria. 

Acabem aquest petit viatge amb l'Alcover-Moll, que ens torna a casa, al nostre Prat, al nostre Pla del Llobregat, quan recull feixiner com a forma pròpia del parlar d'aquestes contrades.

Els bons feixiners requereixen paciència, ordre i posar-hi el cor quan es van construint. Com els bons diccionaris, i com moltes altres coses de la vida.



5 de maig del 2012

4 de maig del 2012

Premis Pompeu Fabra 2012


Vet aquí que arriben uns nous Premis Pompeu Fabra. L'entrega dels guardons s'emmarcarà dins dels actes de cloenda de l'Any de la Paraula Viva, per tal de celebrar el Centenari de la Secció Filològica de l'IEC. Recordeu que els blocaires també podem participar a l'Any de la Paraula Viva amb l'aPARAULA'm.

Hi ha sis categories diferents de premis Pompeu Fabra, i un darrer que és el Robèrt Lafont, per a la promoció de l'occità. Enguany aquests són els guanyadors i els criteris pels quals se n'han fet mereixedors:

Comunicació i noves tecnologies:  
ASSOCIACIÓ AMICAL VIQUIPÈDIA

Pel seu incessant treball per a la consolidació i el creixement de la Viquipèdia en català, que ha tingut com a fruit que la versió catalana d’aquesta enciclopèdia oberta estigui entre les més prestigioses i ben posicionades i sigui homologable i superior en determinats aspectes a les versions de les grans llengües del món.
L'Associació Amical Viquipèdia és una associació de viquipedistes, col·laboradors dels diferents projectes germans, constituïda legalment com a associació sense ànim de lucre.

Àmbit socioeconòmic: 
EMPRESA TAURUS


 Per l’aposta decidida per la llengua catalana com a llengua d’ús normal en la documentació adreçada als clients i el web de la companyia, fet que projecta el català com a instrument clau en el món del màrqueting i el comerç.
Taurus és una empresa creada a Oliana l’any 1962, que avui està present en més de 65 països repartits pels cinc continents i és una de les primeres empreses del sector del petit electrodomèstic.
 
Projecció i difusió de la llengua catalana: 
PAUL PRESTON


Per la tasca de reconstrucció històrica de la repressió de l’exèrcit franquista envers Catalunya i la llengua i la cultura catalanes, fet que ha projectat arreu del món les dificultats històriques que ha patit la nostra llengua, sobre la qual ha dit: “Per arribar a conèixer l’ànima d’un poble cal conèixer també la llengua que n'emana i que, en el cas de Catalunya, és imprescindible per copsar l’esperit d’un poble que s’expressa en llengua altra que la castellana”.
Escriptor (Liverpool, 1946), Preston és professor al London School of Economics and Political Science i un dels historiadors més reconeguts sobre la Guerra Civil i la postguerra espanyoles. En el seu últim llibre, L’holocaust espanyol. Pautes d’extermini durant la guerra civil i després (Editorial Base, 2011), Preston exposa l’extraordinari anticatalanisme de l’exèrcit franquista durant el seu avanç dins Catalunya al final del 1938, en què assassinava amb total llibertat, especialment qualsevol que parlés català; fins i tot quan era l’únic idioma que parlava.

Trajectòria professional, científica o cívica
JOAN VENY I CLAR


Per la seva llarga trajectòria al servei de la llengua catalana com a professor i dialectòleg i també pel treball dialectològic al voltant de l’Atles lingüístic dels Països Catalans, obra monumental per conèixer la diversitat diatòpica de la nostra llengua.
Veny és catedràtic de filologia catalana de la Universitat de Barcelona. A més d'aquesta universitat va estudiar a les de Lovaina i Poitiers. Es va doctorar en filologia romànica el 1956. La seva recerca en el camp de la dialectologia és capdavantera pel que fa a la llengua catalana, sobretot arran de l'edició d'Els parlars catalans (1978), que recull i estableix una síntesi de la variació dialectal de la llengua catalana. És membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, president del Consell Supervisor del TERMCAT i director de la Secció de Llengua de l'Institut d'Estudis Andorrans. El 1997 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Incorporació a la comunitat lingüística catalana:  
PIUS ALIBEK HERMEZ


Per la seva plena i fructífera incorporació a la nostra llengua i cultura, que ha enriquit aportant-hi elements de la seva cultura d’origen, cosa que l’ha convertit en tot un exemple d’integració constructiva.
Pius Alibek és un filòleg i restaurador iraquià d'ètnia assíria. Ha enfocat la seva carrera cap a la lingüística històrica comparada i l'origen i l'evolució de les llengües. Va arribar a Barcelona el 1981. Es va dedicar a l'ensenyament d'idiomes —va fer classes a diverses escoles i també a la universitat—, a les traduccions per a El Periódico de Catalunya i també al programa de la comunitat europea Manumed, dedicat a salvaguardar el patrimoni manuscrit de la Mediterrània oriental. Parla amb fluïdesa arameu, anglès, àrab, kurd, català i castellà.

Voluntariat lingüístic:  
HOSPITAL SANT JAUME D’OLOT


Perquè és tot un model en planificació lingüística en el seu àmbit i ha impulsat tota mena d’iniciatives que fomenten l’ús del català com a llengua comuna.
La Fundació Hospital Sant Jaume és una institució benèfica sense ànim de lucre, i és també un model pel que fa a la planificació lingüística dins la sanitat pública. El premi és un reconeixement a la gran tasca que ha fet aquest centre per tirar endavant iniciatives que fomenten l’ús del català com a llengua comuna.

PREMI ROBÈRT LAFONT:  
FELIP GARDY
 

Per la seva destacada contribució a la preservació i difusió dels valors de la llengua occitana i del seu patrimoni escrit des dels àmbits de la ciència i de la creació literària. 
Felip Gardy és un poeta i occitanista francès, deixeble de Robèrt Lafont. Ha escrit diverses obres en occità, en les quals es declara deixeble de Max Roqueta i Teodòr Aubanèl i d'altres en francès sobre temàtica occitana. És professor de literatura occitana a la Universitat Pau Valèri de Montpeller i ensenya aquesta matèria també a la Universitat de Bordeus.

L'acte dels Premis Pompeu Fabra tindrà lloc el 5 de maig, a les 19 hores, al Petit Palau del Palau de la Música Catalana. Us deixo la invitació (cal confirmar) per si voleu assistir-hi.


Merci per la informació, Caballé!

2 de maig del 2012

aPARAULA'm (9 de maig)

L'any de la paraula viva

Els sempre actius Víctor Pàmies i Xavier Caballé ens conviden –i, amb gust, ens hi afegim– a sumar-nos als actes que s’han realitzat per commemorar el centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

aPARAULA’m
Així, us volem proposar d’apadrinar una paraula i explicar per què l’hem triada. El títol d’una cançó, una paraula guanyadora en una partida d’Scrabble, el nom d’algú important per a nosaltres… Llibertat total, com sempre!
I també com sempre, fidels al vostre estil, durant el dimecres, 9 de maig, dia de la primera reunió de la Secció Filològica, us convidem a penjar un escrit al vostre bloc i resseguir els escrits que hauran fet la resta de participants.
La intenció és poder fer una mena de mosaic amb totes les paraules triades, que enllaci els diferents blocs participants, com si fos una mena de llista de participants.
Si penses participar-hi, vés preparant el teu apunt aPARAULAt. També pots apuntar-te al Facebook i convidar altres persones a participar-hi.


PS: Us podeu inscriure en aquest formulari.