29 de setembre del 2008

Taller lexicogràfic



-Descripció:
L'activitat es planteja com una breu introducció a la lexicografia, o l'art de fer diccionaris, entesa com una tècnica i com un ofici, relacionada amb la llengua i amb el coneixement del món. Els participants intervindran d'una manera pràctica en la confecció d'alguna entrada de diccionari en les seves diverses etapes, ajudats de petits contrapunts teòrics. S'aportarà material necessari i bibliografia sobre el tema.

- A qui va dirigida l'activitat:
* A filòlegs, lingüistes, traductors i altres especialistes de branques relacionades amb la llengua
* A professors i mestres d'assignatures de llengua.
* A filòsofs, historiadors i qualsevol persona interessada en aprofundir el significat i les característiques de les coses.
* A qualsevol persona interessada en reflexionar sobre el significat i l'ús de les paraules.

- Objectius:
* Proporcionar als participants les primeres nocions d'una activitat, la de definir, gairebé tan antiga com l'home
* Donar a conèixer la tècnica lexicogràfica, de tarannà multidisciplinar i, per tant, acord amb les tendències i necessitats actuals
* Reflexionar, a través de les paraules, sobre què són les coses i com les podem explicar

Per a aquesta introducció no és necessari tenir coneixements de llengua especialitzats. Llengua de l'activitat: castellà

Activitat guiada per Irene Renau Araque. Llicenciada en Filologia Hispànica. Redactora lexicogràfica.

Lloc: Llibreria Alibri (antiga Herder), c. Balmes, 26.
Dimecres 1 d'octubre a partir de les 18.30.

Activitat gratuïta, organitzada per Laboratori d'Escriptura Creativa.

(Informació rebuda del bibliòfil terrassenc)

26 de setembre del 2008

Exposició lexicogràfica


Diccionario: una definición. Exposició en línia sobre diccionaris (en castellà). L'exposició es va poder visitar l'any 2007 en un espai físic i ara es pot visitar virtualment. Organitzada per la Biblioteca Luis Ángel Arango del Banco de la República de Colombia.

Especialment recomanable l'apartat "Diccionarios", on apareix una línia del temps que va des de la invenció de l'alfabet fenici fins al segle XXI, amb múltiples referències lexicogràfiques i culturals. També hi ha apartats on apareixen cites sobre diccionaris, referències a lexicògrafs il·lustres i fins i tot un assaig sobre la fi dels diccionaris, l'apocalipsi lexicogràfic.

10 anys del DIEC1

El CEL (de fet, lo CEL), ubicat a Alcanar, és el Centre d'Estudis Lingüístics i Literaris de les comarques centrals dels PPCC (Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat). O sigui, un grup de lingüistes que comparteixen el mateix territori i els mateixos objectius: l'organització i la difusió d'activitats relacionades amb la llengua i la literatura catalanes.

Una d'aquestes activitats tingué lloc a Tortosa el 26 de novembre del 2005: la celebració del desè aniversari del DIEC1 (que aparegué el setembre del 1995), amb la intervenció de Carles Miralles, Jordi Ginebra, Àngela Buj, Lluís Gimeno i Xavier Rull.

Enguany s'ha publicat l'edició en paper d'aquesta jornada (a cura d'Albert Aragonés Salvat), que recull els següents articles: "Crònica de la jornada «10 anys del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (1995-2005)»" de Carles M. Castellà, "Ciència i política en el Diccionari de la llengua catalana (1995) de l'Institut d'Estudis Catalans" de Jordi Ginebra, "De Tortosa a Benassal: aportacions al Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans" d'Àngela Buj, "Els autors castellonencs Joaquim Garcia Girona i Josep Pascual Tirado, i el diccionari normatiu" de Lluís Gimeno, i "El vocabulari especialitzat i altres aportacions en el diccionari normatiu" de Xavier Rull".

El DIEC1 és una obra central en la lexicografia catalana recent. Després de seixanta-tres anys reeditant el Fabra (en trenta-dues edicions), per fi apareixia un nou diccionari normatiu. Ara bé, potser perquè les expectatives eren moltes i l'obra era molt anhelada, la seva publicació no va estar exempta de controvèrsia. És així com aquest llibre té un doble vessant: commemorar l'efemèride i recollir algunes de les reflexions lingüístiques que l'obra ha generat.

Aquest llibre ve a acompanyar altres obres que han criticat el DIEC1, com ara el polèmic Diccionaris, normativa i llengua estàndard. Del Fabra al Diccionari de l'Institut de Francesc Esteve, Josep Ferrer, Lluís Marquet i Lluís Moll (Ed. Documenta Balear, Palma de Mallorca, 2003). A la bibliografia de lexicografia catalana hi ha més articles sobre el tema.



Agraeixo al professor Xavier Rull, de la Universitat Rovira i Virgili i de la Universitat de Lleida, el detall que ha tingut de fer-me arribar un exemplar d'aquest llibre, difícil de trobar a Barcelona.

24 de setembre del 2008

Més botons lexicogràfics

Imatge a Flickr. Autor: Blue Valentine Press.

En aquest cas, l'autor diu que ha reciclat un diccionari dels anys 50. Més imatges de l'esquarterament, aquí. I més botons lexicogràfics, aquí.

22 de setembre del 2008

A l'AVUI


El Gazophylacium al Suplement Cultura de l'AVUI del 20 de setembre de 2008, a l'apartat "Parauladeblog" (sic). Han reproduït, ometent alguna frase, aquest apunt del 10 de setembre. Tot un honor. Gràcies per la imatge, Xavi.

20 de setembre del 2008

M de metalexicografia

















I de macroestructura, marca, March, Martí-Bordas-Cortada, microestructura, modisme, Moll, Montoliu, Murray...
-----

Aquesta lletra ema va acompanyada per un iconòfor ben clar d'identificar: la muntanya de Montserrat. Casualment l'autor d'aquest dibuix, Apel·les Mestres, també és autor d'un poemari que porta el títol de Montserratines (Impremta La Renaixensa, Barcelona, 1930).

El mot català actual muntanya prové del llatí mons, -ntis i segons el GDLC es troba referenciat des de 1250, imaginem que amb u. Potser la interferència amb el castellà montaña, o d'altres raons, ha fet que la u de "muntanya" sigui una de les més maltractades del català. Faig un breu repàs del tractament lexicogràfic del mot:
  • Liber Elegantiarum (1489): montanya (apareix una vegada dins les definicions) i muntanya (hi apareix dues vegades).
  • Gazophylacium (1696): montanya.
  • Dictionarium de Pere Torra (1757): montanya.
  • Belvitges (1805): montanya.
  • Quintilingüe (1839): montanya (entrada principal) i muntanya.
  • Labèrnia (1840): montanya (entrada principal) i muntanya.
  • Magí Ferrer (1839): montaña.
  • Saura (1851): montanya i muntanya.
  • Aladern (1909): montanya i muntanya.
  • Fiter (1912): montanya.
  • Rovira i Virgili al Diccionari Català-Castellà i viceversa (1913): montanya i muntanya.
  • Rovira i Virgili al Vocabulari ortogràfic (1913?): "*montanya i derivats - preferible muntanya".
  • Rovira i Virgili al Diccionari Català-Castellà i viceversa (1914): montanya i muntanya.
  • Diccionari ortogràfic de Fabra (1917): muntanya.
  • Rovira i Virgili al Diccionari Català-Castellà i viceversa (1919): montanya i muntanya.
  • Bulbena (1919): montanya.
  • Rius Vidal (1921): muntanyà.
  • Civera Sormaní (circa 1931): muntanya.
  • Fabra (1932): muntanya.
  • Diccionari Enciclopèdic de Salvat (1933): muntanya.

O sigui que, malgrat trobar-se recollida des del primer diccionari català incunable, el primer autor que només inclou la forma amb u és Fabra l'any 1917. Actualment s'accepta només la forma amb u. Al DCVB, però, recull les dues grafies.

Segons el Diccionari de Textos Antics (en el seu estat actual), la forma "muntanya" té més freqüència absoluta (47) que la forma "montanya" (40), però les dues formes coexisteixen dins de les obres medievals. Alguns exemples, antics o no tant:

Llull escrivia "muntanya". Del Fèlix de les maravelles desena part, cap. III:
"e estaran tots temps en infern los uns sobre los altres, axi que n seran majors muntanyes que lo munt de Canigo..."
El rei en Jaume sembla que "montanya":
"... que metessem de la part de la yla una barraga e que metessen la lanterna en la prop, et que l drap que cobris de part de la montanya la lanterna, e que la veuria l estol."
I Verdaguer escrivia també "montanya". De l'oda A Barcelona (1883):
"La mar no te l'han presa, ni'l pla, ni la montanya
que s'alsa á tes espatlles per ferte de mantell,
ni eix cel que fora un dia ma tenda de campanya,
ni eix sol que fora un dia faró del meu vaixell".

(Aquest apunt surt el dia (i a la meva hora de sortida des de Collformic) de la meva 9a travessa Matagalls-Montserrat, un dels dies de l'any que gaudeixo i pateixo de més muntanyes).

PD: Amb un temps de 14:07 avui he aconseguit la millor marca personal a la Matagalls. L'anterior millor temps era 16:12, o sigui que la millora és substancial. :)

Què és la metalexicografia?

19 de setembre del 2008

Univers de cambra

"Per tal de construir un diccionari fort sempre hem de concebre un univers bastant pobre i reduït, podríem dir-ne un univers de cambra. El problema és que normalment els constructors de diccionaris ideals resten tancats en el seu univers de cambra."

Umberto Eco a Semiòtica i filosofia del llenguatge.


L'obra original es va publicar el 1984. La primera edició catalana és de Laia, quatre anys després. En aquest cas és una traducció nostra del fragment de la p. 107 en l'edició castellana de Lumen de 1990.

17 de setembre del 2008

Caricatura de Mossèn Alcover


Caricatura de Mossèn Alcover a La Esquella de la Torratxa (núm. 1447, 21 de setembre del 1906, pàg. 631). Aquí es pot consultar aquest número d'aquesta revista anticlerical.

15 de setembre del 2008

El vocabulari de la llengua catalana medieval de Lluís Faraudo de Saint Germain

El gran lexicògraf català Germà Colón dirigeix de fa temps un projecte singular en la lexicografia catalana: la recuperació i publicació de les fitxes de mots que l'erudit Lluís Faraudo de Saint-Germain va compilar a partir de textos catalans medievals.

Lluís Faraudo de Saint-Germain (Barcelona, 1867-1957) va ser alhora militar (general de brigada) i lingüista (membre adjunt de l'IEC des de 1953). Company universitari de Fabra, li professava una "admirativa amistat". Bàsicament Faraudo es dedicà a la recuperació i publicació de textos catalans medievals, molts de caràcter científic. Al llarg de la seva vida anà despullant llibres d'aquesta època i anà triant alguns dels mots per fer-ne fitxes (aquí tenim la llista d'obres que utilitzà). Aquestes cèdules (més de trenta mil) ocuparen setze fitxers que ara, en possessió de l'IEC, s'estan publicant en línia (i potser en paper algun dia).

Lluís Faraudo tenia ja en vida el projecte d'aquest diccionari català medieval. La prova és l'article que va escriure per a la Miscel·lània Fabra publicada a Buenos Aires l'any 1943* (pàg. 143-174): "Consideracions entorn d'un pla de glossari raonat de la llengua catalana medieval". L'autor ens hi diu que va començar aquest projecte amb una finalitat personal, tenir un "auxiliar mnemotècnic, a utilitat i servei propis exclusius, quan, tot just iniciat en les lectures dels nostres clàssics, anava, a compàs d'aquelles, anotant, per retenir-ne el significat, els nombrosos termes ignots de la vella llengua". Però aviat s'adonà que la seva obra també podria ser d'utilitat als demés.

Faraudo pren com a model un glossari francès, el Dictionnaire historique de l'ancien langage françois de La Curne de Sainte-Palaye, "un veritable monument elevat a perpetuació i recordança del seu pretèrit parlar vulgar i literari". I referint-se al seu diccionari diu: "podríem almenys aspirar a veure'l abastar aproximativament les proporcions del de La Curne".

Emociona llegir-li certes confessions: "Tocant a la meva actuació de compilador de materials possiblement utilitzables algun dia, em proposo continuar-la amb la mateixa habitual constància, tanta com m'ho consentiran les precàries energies físiques i mentals de vell setantí, esperançat de participar, mal que sia com a modest col·laborador pòstum, en l'empresa planejada en aquest escrit". Aquest "possiblement utilitzables algun dia" s'està fent ara real. Pòstumament, com ell ja intuïa.

Dins de la publicació que l'IEC ofereix actualment es poden consultar els mots pel lema o per l'interior de l'article, fet que és molt interessant ja que les entrades, a part de la definició del mot, recullen les citacions dels textos medievals on apareixen els mots en qüestió. Els editors actuals només han corregit errors evidents, respectant en part tant les definicions com les indicacions gramaticals fetes pel mateix Faraudo, malgrat que alguna sigui controvertida. De les fitxes originals sí que s'han suprimit les justificacions etimològiques, per ser "sobreres quan no errades".

Un exemple. La primera imatge correspon a l'entrada del mot Jaques tal i com la va fer en Faraudo (del seu article de 1943); la segona, la versió actual de l'IEC (clicant-hi es poden llegir millor):





Bàsicament trobem que:

- S'ha modificat l'ortografia; en aquest cas canviant l'accent del mot.
- S'ha suprimit la informació etimològica.
- S'ha modificat i abreujat substancialment la definició.
- S'ha mantingut la referència bibliogràfica al Puiggarí.
- S'han mantingut les tres citacions, tot i canviar-les d'ordre.

O sigui que sí que hi ha una important tasca de reelaboració per part de l'IEC, fet que justifica en part els molts anys que fa que dura aquest projecte.

En definitiva, un gran exemple de lexicografia històrica que ja tenim al nostre abast.


* Aquesta Miscel·lània es començà a preparar durant la guerra civil però no es pogué publicar. Joan Coromines, durant l'etapa argentina del seu exili, va ser el responsable final que sortís a la llum. Joan Sales explicà la història d'aquesta obra l'any 1946 a Quaderns de l'exili. I l'any 1998 sortosament l'IEC la reedità dins la seva Biblioteca Filològica.

_____

Altres obres relacionades:

El català medieval. La llengua de Ramon Llull de Joan Martí, Indesinenter, Barcelona, 1981.
Diccionari de català antic de Mercè Costa i Maribel Tarrés, Ed. 62, Barcelona, 2001.
El català medieval de Jordi Bruguera, Santillana, Barcelona, 2003.
El català antic de Philip D. Rasico, Universitat de Girona, Girona, 2006.

Diccionari de català antic en línia (projecte dirigit per Joaquim Rafel).

12 de setembre del 2008

Portada de l'Alcover-Moll


DICCIONARI / CATALA-VALENCIA-BALEAR / això és / de la llengua que parlen Catalunya espanyola y francesa, l'antic / Reyalme de València, les illes Balears, el Principat d'Andorra / y la ciutat d'Alguer de Sardenya / redactat de / Mn. Antoni Mª Alcover y Sureda / iniciador y director de l'obra / y / en Francesch de B. Moll y Casasnovas / ab el concurs de nombrosos colaboradors, / y il·lustrat ab dibuixos de en Francesch de B. y en Jusep Moll y Casasnovas. / Barcelona. Dipòsit: Llibreria Verdaguer, Rambla del Centre, 5. / Palma de Mallorca. Dipòsit y Administració: St. Bernat, 5, pral.



Portada del primer fascicle (publicat el 1926) del .

10 de setembre del 2008

Lexicool


Aquest estiu els sempre atents blocaires universitaris del Bloc de Lletres van descobrir una màquina lexicogràfica que respon al nom de Lexicool. Diuen ells, i diuen bé, que és "una espècie de guia i directori de diccionaris bilingües i multilingües en línia i de glossaris terminològics disponibles a Internet".

De fet no és cap novetat, ja que funciona des de l'any 2000, quan el lingüista i programador informàtic Sebastian Abbo, des de França, va emprendre la iniciativa de crear una eina útil per a lingüistes, traductors i intèrprets.

Allò que fa que aquesta màquina sigui tan cool deu ser que recull enllaços a uns 6.000 diccionaris i glossaris (!). I molts d'ells en català (creiem que actualment uns 321 recursos lexicogràfics del Lexicool inclouen el català). Els usuaris poden informar de nous recursos, que són introduïts ràpidament i comprovats cada dos mesos. Ells mateixos diuen que són probablement el més gran anuari de diccionaris i glossaris bilingües i multilingües d'Internet. Afirmen rebre més d'un milió de visites úniques al mes.

Especialment d'interès és aquest apartat on es llisten diccionaris en línia on suposadament apareix el català. També ofereix un servei de traducció entre nou llengües diferents, però en aquest cas sense el català.

A Per a lectura i decoració també en parlen.


8 de setembre del 2008

"Lexicografia catalana" d'Emili Vallès

1927: "Lexicografia catalana" d'Emili Vallès, a la revista La Paraula Cristiana, volum 6, any tercer, pàg. 459-463:



Emili Vallès i Vidal (Igualada, 1878 - Barcelona, 1950), el filòleg i matemàtic que escriu aquest article, fou autor de diverses obres lexicogràfiques. Les que coneixem són: Pal·las. Diccionari català-castellà-francès (1927, reeditat cap al 1949)*, Diccionari de barbarismes del català modern (1930), Vocabulari castellà-català (1935), Pal·las. Diccionari català il·lustrat. Amb equivalències en castellà, anglès i francès, (anys 40, reeeditat el 1962). És autor també de moltes altres obres lingüístiques. Amic de Fabra, va ser divulgador de les tesis de l'IEC, així no és d'estranyar la seva postura davant l'ortografia de l'Alcover-Moll que es pot veure a l'article.

La revista barcelonina La Paraula Cristiana, fundada per Carles Cardó, es publicà des de 1925 fins a 1936. Inicialment de temàtica religiosa, estava oberta a molts d'altres temes culturals, com ara la crítica lexicogràfica. Josep Maria Junoy, Josep Gudiol o Miquel d'Esplugues, entre molts d'altres, en van ser col·laboradors.

En aquest article Vallès parla molt elogiosament del diccionari Aguiló i del Balari. Especialment interessants són els detalls que aporta sobre els preparatius de l'edició d'aquest últim, el diccionari català que fou víctima de la guerra. L'any 1927 ningú sabia que el Balari només es publicaria fins a la lletra G (el mot gutaperxa) i que la resta desapareixeria. De fet s'acabava d'iniciar la seva lenta publicació l'any 1926. Gràcies a aquest article sabem que l'any 1922 dos ex-alumnes de Josep Balari, Banqué i Segalà, entre d'altres, s'encarregaven d'ordenar les paperetes dels mots del Balari. A part d'aquestes informacions, Vallès centra el seu article en la crítica d'una altra obra tan important com polèmica dins la lexicografia catalana: el Diccionari Català-Valencià-Balear d'Alcover-Moll. El centre de les seves crítiques són el títol de l''obra, l'ortografia de Mossèn Alcover contrària a les normes de l'IEC i l'excessiva abundor d'informació, sense criteris clars de selecció. Tampoc estalviarà elogis vers l'obra, però, com veurem més endavant, aquestes crítiques van portar cua.



* A la fitxa d'Enciclopèdia Catalana s'indica erròniament que aquest diccionari inclou l'anglès. Aquesta fitxa també el fa autor d'una obra, Lexis (1952), que desconeixem i no trobem referenciada enlloc.

5 de setembre del 2008

Publicitat lexicogràfica


Dels anys 30. Avui en dia l' és consultable en línia. Per sort.

3 de setembre del 2008

Lo vistaire

Entre tanta xafogor estival, també hi ha alguna notícia fresca. Diuen que els naixements són sempre motiu d'alegria. Doncs alegrem-nos del naixement del bloc Lo vistaire, que és cosa fina!

L'autor, professional de la llengua, ha començat amb aquest bloc un recull de formes catalanes de l'Alt Urgell i Andorra, que és la zona on labora, cohabita i intenta caçar ceps.

Cada entrada està molt ben documentada amb exemples, definicions, fonts, etimologies, localitzacions i múltiples notes, una mica a l'estil Alcover-Moll. Tot plegat, una delícia.

Galegem tots plegats, que amb paios com aquest vistaire, els mots estan una mica més salvats.

1 de setembre del 2008

El catalán en dos semanas


Si actualment existissin obres com aquesta, alguns dels nostres estimats companys lingüístics peninsulars no tindrien cap necessitat de manifestar-se. Escrit en una fàcilment comprensible llengua comuna, garanteix resultats en dues setmanes, un període de temps prou curt com perquè qualsevol, fins i tot un president d'aerolínia, es llenci a l'aventura del saber.

El catalán en dos semanas va ser un manual publicat per l'editorial Miguel Arimany (els del bloc Maragall) l'any 1963. Desconeixem el seu meritori autor, però en cent setanta-set pàgines condensa l'essència de la nostra llengua amb normes, frases habituals, conjugacions verbals (amb verbs model atractius com témer o patir), llistat de barbarismes (on per exemple se'ns aconsella substituir bones tardes per Déu vos guard) i vocabulari complementari castellà-català ("ñoño: sonso, babau, neula").

Entre les frases de conversa trobem: "El grum li pujarà el bagatge", "On trobaré un cirabotes?", "Guanyarà aquest sou base, més tantes pessetes de punts al mes", "Busco un paraigua plegable, d'aquests que caben al portamonedes", "Em sembla que s'ha cremat el rotor de la rentadora", "Aquesta navalla em fa mal. No m'afaiti a repèl", "No noto cap molèstia, però he observat que la meva orina és molt tèrbola", "Hi havia molts fems allà on he caigut", "El nen s'ha empassat un botó", "Els joves podrien ballar una estona al saló", "El teginat presenta influències mudèjars" , "Aquestes gaseles són molt manyagues" i, com no, "Voldria un llibre en català, però no massa difícil. L'estic practicant".