31 de març del 2008

El baltasament del Segre o els diccionaris van darrere la imaginació


"Els diccionaris s'adapten als usos, i com que no hi ha precedents d'una captació provisional, encara no existeix una paraula que la defineixi. Els diccionaris van darrere la imaginació"

Citació de l'estrenat lexicògraf Francesc Baltasar (que compagina la tasca amb la conselleria de Medi Ambient). Malauradament, la secció filològica de l'IEC no ha vist amb bons ulls la seva demanda de precisió lèxica.

Veient el grau d'innovació terminològica que la seva concepció ecologista requereix, proposem que es reti homenatge al Sr. Baltasar batejant com a 'baltasament' una captació provisional d'aigua. O sigui que un transvasament serà una captació provisional d'aigua i un baltasament serà una captació provisional d'aigua. Així tot queda ben clar, com l'aigua del Segre.




Del joc del Segre en parlen a cal Marc-Josefina o a ca La Marfanta, per exemple. Per cert, aquest cas ens mostra com, en l'avenir, la lexicografia acabarà essent la ciència humana més necessària per resoldre conflictes.




Aquesta centenària imatge mostra el tràgic pont d'Espia (Organyà) des d'on "el Conde de España" va ser llançat al riu Segre. Fou escrita el setembre de 1904, el mateix mes i any en què Miret i Sans trobava les Homilies a la rectoria d'Organyà. Casualitats de la vida.

30 de març del 2008

Samarreta lexicogràfica


La Tanya porta una samarreta ajustada on apareix aquesta imatge:

I aquesta imatge és una planxa de la segona edició de l'Oxford English Dictionary (1928).

La samarreta va ser dissenyada, i imaginem que comercialitzada, l'any 2004 a la botiga Life of Riley (Clothing experience), situada al 3697 de Main Street, a Vancouver. Aquí trobareu els detalls d'aquesta bonica història que ens mostra un vessant sexy dels diccionaris (un d'entre els molts que tenen, clar). Si algú ha d'anar a Vancouver properament, estic disposat a fer-li l'encàrrec.

28 de març del 2008

J de jerga
















I de Johnson, Juglà...
-----

Aquesta lletra va rodejada pel següent iconòfor d'Apel·les Mestres: jockey. Diu Labèrnia: "JOCKEY. m. Veu inglesa que significa criat jove, destinat á seguir, montant, á sòn senyor y córrer cavalls ó dirigirlos."

Aquest ha estat el camí fet per aquest anglicisme:

Labèrnia (1888): jockey
Fabra (1917): joquei (-éi-)
Fabra (1932): joquei
Salvat, seguint Labèrnia (1933): joquei
DIEC2 (2007): joquei

La normativa actual posa l'accent en una e pronunciada oberta. Si fem la prova ens sortirà una pronúncia ben estranya a les nostres ignorants oïdes, la veritat.

'Jockey' és un diminutiu de Jock, que és la forma escocesa de Jack, que alhora és un hipocorístic de John (Joan). Shakespeare, a Ricard III, ja ho recull. Tenia un matís negatiu ja que es referia a una feina humil: als postillons (els qui guiaven, cavalcant-los, els cavalls dels carruatges) i als palafreners (els qui muntaven els cavalls que acompanyaven l'amo quan aquest muntava a cavall). Actualment el mot ha pujat de categoria social i es refereix als genets professionals de curses de cavalls.

Canviant radicalment de segment professional, la primera referència que s'ha trobat de 'disk jockey' és de 1941, 'dee-jay' al 1955 i 'DJ' al 1961. O sigui que molt, molt moderns no són els dijeis (?).

26 de març del 2008

El vell combat entre bloc i blog


Avui, a les pàgines de La Vanguardia s'ha reprès el vell combat entre els blocaires i els bloguistes (?). El subscriptor José María Martín ha preguntat el següent a la molt llegida secció de "Cartas de los lectores":

"He observado que en catalán se escribe blocs en lugar de la palabra blogs, universalmente reconocida y utilizada en internet para definir un web-log, un diario en la red. Me pregunto si el término blocs define algo diferente a blogs y, de no ser así, por qué se ha decidido cambiar esta palabra en catalán."

L'ínclit i admiradíssim Màrius Serra ha dit la seva:



"LA RESPUESTA: 'Blog' frente a 'bloc'

Màrius Serra
Escritor. Su último libro es '
Enviar i rebre'

Un bloc es un blog. El vocablo con c final proviene de una adaptación fonética que toma como analogía los blocs de notas tradicionales. No es un uso oficioso, sino oficializado por el Termcat, que es el centro de referencia en el trabajo terminológico en lengua catalana y cuya neoloteca es como una sala de espera para palabras susceptibles de ser adoptadas por el diccionario normativo. Pero esta decisión del Termcat ha suscitado notable debate entre la extensa comunidad de bloggers catalanes, algunos de los cuales se niegan a ser denominados blocaires, tal como también propone el Termcat, y reivindican que sus blocs son blogs. El lingüista Gabriel Bibiloni, apoyándose en autoridades como Joan Solà y Pompeu Fabra, es el abanderado del retorno al término original inglés blog, abreviatura de web-log (cuaderno de bitácora de la red), cuya terminación en g no es ajena a la lengua catalana (nàufrag, filòleg, pedagog...). Las espadas están en alto. La autoridad lingüística autoriza bloc-blocaire y muchos usuarios prefieren blog-bloguista.En el ámbito tecnológico, la adopción de neologismos sigue avatares curiosos en todas las lenguas. Cabe recordar que, en castellano, la Real Academia insta a llamar cederrones a los CD-Rom."
Al lector no escaparà amb quina fina subtilitat (àdhuc, subtilesa) en Màrius Serra mostra clarament la seva preferència bloguista. Només dues mostres. Primer, l'exemple final desacreditador de l'opció acadèmica castellana, cederrones, utilitzat com a conclusió (!), mostra de quin peu calça en Màrius. Segon, la frase "La autoridad lingüística autoriza bloc-blocaire y muchos usuarios prefieren blog-bloguista" fa el mateix, però en aquest cas amb mitja veritat. La contraposició autoritat-usuari és falsa. El TERMCAT només va recollir una opció que ja utilitzaven molts blocaires abans. El Consell Regulador va atorgar de iure allò que ja estava estès a Internet de facto: la forma bloc.

Una última cosa. Fent una recerca a sant Google (pàgines en català, l'àmbit de què parlem) avui m'apareixen 257 entrades per a 'bloguista' i 37.800 per a 'blocaire'. El combat bloc-blog està ben viu, però en aquest derivat concret la preferència dels catalans sembla evident. Que la lluita continuï.

Informació addicional a Eines de Llengua, al bloc de Gabriel Bibiloni, al Raons que rimen (amb un munt d'enllaços), i aquí mateix.

(La il·lustració pertany a un altre cèlebre combat: The Battle of the Books (1705) de Jonathan Swift).

_________

PS a l'endemà: El bitòleg mallorquí Benjamí m'informa que el mot 'blocaire' també s'empra en el món del voleibol, fet que desconeixia. O sigui que les xifres de la comparació no són tan exagerades com jo creia. Prefereixo deixar l'error, posar aquí l'esmena i fer manifest l'agraïment, que això de la memòria digital és molt fràgil.

25 de març del 2008

Josep Benet i Morell

L'historiador Josep Benet i Morell ha mort la matinada d'avui, 25 de març de 2008. La seva obra Catalunya sota el règim franquista (1973, Edicions Catalanes de París), al costat d'altres igual d'importants, ens obre els ulls sobre la manipulació cultural i lingüística que ha hagut de patir Catalunya.


Llegint sobre la seva intensa vida, trobo una referència lexicogràfica que no vull deixar de banda. Josep Benet, en els seus inicis, va ser redactor del primer diccionari Vox. L'anècdota serveix també per copsar una mica l'ambient d'aquella època:

"Benet treballava per pagar-se els estudis. Va fer diverses feines com a músic i representant comercial i fent classes particulars. Una de les feines va ser la de redactor del primer diccionari Vox, a l’editorial Spes, que dirigia l’antic diputat d’Unió, Pau Romeva, el qual acabava de tornar de l’exili. En aquell equip hi havia, entre d’altres, Alexandre Galí, Alexandre Cirici i Pellicer –tots dos també havien tornat de l’exili– i alguns militants de moviments clandestins del FNC i fins i tot comunistes. Durant un estiu va donar classes particulars als fills de Fèlix Millet, del qual va ser, posteriorment, secretari particular. Així va ser com Benet va col·laborar en la tasca de Millet en favor de la cultura catalana perseguida, a través de l’entitat benèfica Minerva, que ajudava Carles Riba i Ferran Soldevila, que també acabaven d’arribar de l’exili. També per mitjà d’Edicions Calíope, Millet ajudava Josep Maria de Sagarra, que estava traduint el teatre de Shakespeare, el qual s’editava clandestinament: “És l’única edició de Shakespeare clandestina que hi ha al món”."
(Fragment d'una entrevista publicada la tardor del 2003 a Barcelona, metròpolis mediterrània)

Aquí trobem la història de les Edicions Catalanes de París. En comparació, és terrible pensar que la Catalunya actual és un país molt mediocre.

24 de març del 2008

en el diccionari l'encuny vernacle d'un mot

Estic fart del lirisme mesurat
Del lirisme bon minyó
Del lirisme funcionari públic amb llibre d’entrada expedient protocol i manifestacions d’estima al sr. director
Estic fart del lirisme que es detura i va a aclarir en el diccionari l’encuny vernacle d’un mot.
A baix els puristes
Totes les paraules sobretot els barbarismes universals
Totes les construccions sobretot les sintaxis d’excepció
Tots els ritmes sobretot els innumerables
Estic fart del lirisme festejador
Polític
Raquític
Sifilític
De tot lirisme que capitula davant qualsevol cosa que sigui fora d’ell mateix.
D’altra banda no és lirisme
Serà comptabilitat taula de cosinus secretari de l’amant exemplar amb cent models de cartes i les diferents maneres d’agradar a les dones, etc.
M’estim més el lirisme dels bojos
El lirisme dels borratxos
El lirisme difícil i punyent dels borratxos
El lirisme dels clowns de Shakespeare
-No vull saber res més del lirisme que no és alliberament.

"Poètica" de Manuel Bandeira (Recife, 1886 - Rio de Janeiro, 1968), poeta modernista brasiler. Trad. de Josep Maria Llompart dins de Poesia gallega, portuguesa i brasilera moderna, Barcelona, Ed. 62 i la Caixa, 1988.

19 de març del 2008

Pere Labèrnia i Esteller


La Renaixença a Catalunya no hagués estat el mateix si no hagués existit en Pere Labèrnia i Esteller. No n'és pas el personatge més cèlebre, però sí una peça clau.

Pere Labèrnia i Esteller va néixer a Traiguera (Baix Maestrat, Castelló) l'any 1802. Va ser fill de Manuel Labèrnia i Madalena Esteller. Estudià al Seminari de Tortosa i al Col·legi Tridentí de Barcelona, on acabà de cursar teologia escolàstica. L'any 1828 aconseguia el títol de doctor en lletres. Especialista en llatí i humanitats, en va ser professor al Col·legi Sant Pere de Barcelona. D'aquest col·legi, agregat a la Universitat de Barcelona, va ser-ne director. L'any 1836 ingressà com a membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

S'explica que només amb vint anys (i algun autor diu que amb dinou) ja va tenir la idea de fer un diccionari de català i llatí, empresa que l'hauria de portar a la fama del món lexicogràfic català.

El sallentí Fèlix Torres i Amat, bisbe d'Astorga, sabent les intencions de Labèrnia, deixà escrit el següent a la p. 343 de les Memorias para ayudar a formar un Diccionario crítico de los Escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña:

"Sería de desear que cuanto antes saliese a luz una obra como esta, puesto que en ella, según nos acaban de informar, se esmera Labernia en inquirir el sentido genuino y fijar la exactitud de las voces catalanas, recurriendo, a falta de datos positivos, a la lengua latina, su verdadera madre, sin descuidar las voces bárbaras y anticuadas ni la diversidad de muchos términos territoriales para la expresión de una misma idea. La enriquece, además, con un número considerable de frases, refranes y modismos particulares y corrientes, acomodándoles sus respectivas correspondencias en castellano."


Coberta de Salvat i fill per a l'edició de 1888


Al pròleg del seu diccionari escriu Labèrnia:

"Confesso ingenuament, y tinch pler en confessar, que la idea de una empresa tan difícil com arriscada debia detenirme en la carrera de mos desigs y esforsos pera conclòurerla. Però constituhit per ma professió en la oportunitat continua de aumentar mas observacions y acumular materials casi insensiblement, no poguí resistir al impuls que me animaba desde mos primers anys a assatjar esta empressa colossal ab totas mas forsas, qualsevol que fos son èxit y resultats. Assò es lo que oferesch al públich com lo fruyt de una ocupació, sinó única, al menos predominant en tota ma carrera literaria."

Labèrnia examinà autors i documents clàssics catalans, revisà els diccionaris de Lacavalleria, Pou, Torra, Nebrija, Esteve, Roca, les frases de Font, els proverbis de Sala i el conegut (però encara inèdit) diccionari del pare franciscà Albert Vidal, es deixà aconsellar pels científics de l'època... Tot això durant divuit anys.

Finalment, davant de notari, el 18 de juliol de 1839, Labèrnia formà societat amb el soci capitalista Francesc Martras, per tal de contractar els serveis de l'impressor barceloní Josep Maria Bocabella (impremta dels hereus de la Vídua Pla). Aquest mateix any 1839 donà a l'estampa el Diccionari de la llengua Catalana ab la correspondencia castellana i llatina, dedicat a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Creiem (segons sembla dir Manuel Llanas a L'edició a Catalunya: el segle XIX) que la primera edició d'aquesta obra es va fer per entregues, costant cada una 3 rals de velló als subscriptors del diari El Guardia Nacional i 5 als no subscriptors. Dels volums complets se n'estamparen dos mil exemplars i el seu èxit va ser immediat. El segon volum va aparèixer l'any següent, el 1840.
Hi ha una segona edició de 1864-65, una tercera de 1888-92 (la dels iconòfors d'Apel·les Mestres que aquí anem mostrant) i edicions enciclopèdiques posteriors, on ja no apareix la seva autoria individual, editades per Salvat. Cal indicar que la segona edició del Labèrnia es completà amb el Diccionari suplement de tots los diccionaris publicats fins ara de la lléngua catalana (Germans Espasa, Barcelona, 1868).




Portades de les tres primeres edicions del Labèrnia


Quan Labernia acabà la publicació del Diccionari, es dedicà a la segona part del seu projecte, el Diccionario de la lengua castellana con la correspondencia catalana y llatina (1844-48 i 1866-67, la segona edició). Poc temps després publicà el tractat Ortografía de la lengua castellana (1849 la segona edició; de la primera desconeixem la data), el Diccionario manual de la lengua Castellana con la correspondencia latina (1850) i el Diccionario manual de la lengua Latina con la correspondencia castellana (1853). També és autor d'una Gramàtica latina (1852) i una Retòrica en vers que deixà sense acabar. Aquest important lexicògraf català moria a Barcelona el vespre del seu sant, el 28 de juny de 1860.

Colon-Soberanas (1986) l'anomenen "El lèxic de la Renaixença i pràcticament l'únic que a Catalunya gaudí de prestigi i autoritat des que aparegué fins a la publicació del normatiu de Pompeu Fabra". I diuen Rico i Solà (1995) que l'obra lexicogràfica de Labèrnia és la més important del segle XIX i la més sòlida fins a Fabra.

Font principal d'aquest apunt: Estudi Bio-bibliogràfic sobre l'il·lustre fill de la província de Castelló en Pere Labernia i Esteller, de Josep Ribelles Comin, Biblioteca Valenciana Popular, Quadern IV, Barcelona, 1914 (tercera edició). Aquest estudi biogràfic guanyà un premi en els Jocs Florals celebrats pel Rat-penat de València la nit del 29 de juliol de 1904. La primera edició és de 1905 per la Tipografia l'Avenç de Barcelona.


Coberta i portada de l'estudi de Ribelles



Més informació al bloc Lletres Ebrenques, on l'escriptor campredonenc Emigdi Subirats Sebastià dedica dos interessants apunts al lexicògraf de Traiguera: Part I i Part II. També hi ha succintes referències a la Viquipèdia i a la Gran Enciclopèdia Catalana.

PD: D'un comentari:

"També es pot consultar, via Internet Archive, l'interessant treball de Josep Ribelles Comín "En Pere Labernia i Esteller", a la Revista de Bibliografia Catalana (Barcelona: L'Avenç, 1903), any III, núm. 6, p. 87-115; que conté al final una bibliografia imprescindible de l'obra de Labèrnia." És el mateix treball que he citat anteriorment de Ribelles, però en una edició anterior i en línia.

17 de març del 2008

Desdefinicions i Base de badades

Els verbívors tenim un país sencer, però, gràcies als blocs, van apareixent poblets independents amb el seu tarannà propi, com els irreductibles gals. Avui fem atenció a dues mostres d'irreductibilitat ludolingüística que tenen relació amb el diccionari:

1. La primera és coneguda de molts. L'escriptor Jesús M. Tibau és un dels blocaires més llegits dins de la blocosa nostra, gràcies al seu Racó dalt del món. Cada dilluns, metòdicament, des de fa 46 setmanes (pels volts del maig de l'any passat començà), ens obsequia amb unes divertides "desdefinicions" on juga amb el significat de mots ja creats o en crea de nous per tal de mostrar la vivacitat de la llengua. Com exemple, un botó, o sigui, una desdefinició recent: "escrotini. Forma de fer el recompte de vots en països totalitaris, és a dir, donant el resultat que els surt dels testicles." Una manera divertida d'afrontar els terribles dilluns.



2. L'altre és un bloc més recent: Base de badades és un "petit diccionari ludicofestiu il·lustrat de la llengua catalana". Gràcies al sempre atent Víctor ens hem assabentat de la seva existència, que no té ni dos mesos. Va començar amb tota una declaració de principis, que reproduïm tot seguit: "bokabulari (paraula d'origen basc que designa aquella persona que crea paraules o que juga amb el seu significat)". I des de llavors diàriament fa un simpàtic exercici de ludolingüística, el contrapunt ideal del tan nostrat Rodamots. No em puc estar de citar la seva reflexió sobre els llepaculs: "Ser un llepaculs i no tenir pèls a la llengua són dues coses, des de tots els punts de vista, incompatibles".


Són tan eixerits, aquests desdefinidors bokabularis, que accepten la col·laboració dels lectors per tal de fer més gran el joc (i el xoc) de mots. Qui vulgui apuntar-s'hi, pot picar a les dues portes i serà ben rebut.

14 de març del 2008

Una herència

Aquestes imatges són d'un diccionari francès-grec de 1840. El seu autor, Karim, les ha penjades a Flickr, on ens diu que aquest diccionari va ser una herència de l'avi. Els meus néts conservaran igual la seva herència? Amb la penombra aconsegueix un relleu ben suggeridor...


12 de març del 2008

Lo diccionari lleidatà-català

Voltant per la catosfera, afedeneu que un troba molts recursos lexicogràfics en català. Alguns tenen una àmplia difusió. Altres, no tanta. Un d'aquests darrers és Lo diccionari lleidatà-català. Devem a l'amiga Neus Foix l'haver-nos recordat la seva existència, i davant la seva natural insistència en què aquí se'n parli (perquè és lleidatana, filòloga i eventual lectora gazofilàctica), ens pleguem gentilment als seus desitjos.

Comencem per referir-nos als tres autors, que queden molt ben protegits darrere la icona corresponent: © Lo Diccionari Lleidatà-Català, 1998. Robert Masip, David Prenafeta i Ferran Montardit.

Així sabem, a més, que la història degué començar el 1998. La última actualització, si aquesta informació és correcta, és del 2005.

A més d'aquest trio (i molts col·laboradors), lo diccionari també té patrocinadors. En aquest cas són, curiosament, els del grup musical Tremendos. És dins la web d'aquest grup on està ubicat lo diccionari. No s'ha de ser cap bevedor compulsiu per veure que aquests Tremendos tenen flaca per la cervesa argentina:




L'obra, en general, és magnífica. Desconeixem si són lingüistes, però la seva tasca de recopilació i de publicació és un exemple a seguir per tots els parlants de totes les llengües. Els mots estan en perill d'extinció, i només amb aquestes iniciatives, alguns d'ells es salvaran.

Els autors, amb sentit comú, admeten la unitat de la llengua. En cap moment posen en qüestió que el lleidatà no pertanyi al català. El seu criteri ha estat fer repertori dels mots que s'usen per les terres de Ponent que no s'accepten normativament al català estàndard. Geogràficament, han recollit el nord-occidental bàsic (dit popularment lleidatà) de la zona del Segrià, la Noguera, les Garrigues, l'Urgell, el Pla d'Urgell i la Segarra.

Les entrades no tenen informació morfològica. D'alguns mots expliquen el significat i d'altres donen un sinònim propi del català estàndard. De tant en tant, ens ajuden amb algun exemple, sovint molt graciós ("Li van fotre una pedrada als morros que li van fotre lo portell anlaire").

Com a curiositat, aquí tenim una versió antiga de lo mateix diccionari.

Des de la mateixa web dels Tremendos s'accedeix a apartats de dites lleidatanes, conjugació verbal en lleidatà i cançons populars. Tremenda la seva aportació al mapa lingüístic nord-occidental!

Com diuen ells: Sutgerències, paraules, comentaris a: lodiccionari@tremendos.net


Amb molt de sentit de l'humor, també ens mostren lo importants que són. De raó, no els en sobra.


PD (16/10/09): "Hi ha una versió actualitzada (amb moltes aportacions recents), al blog de l'Espai Internet de TV3 http://blogs.ccrtvi.com/espaiinternet.php?itemid=10787" (dels comentaris).


10 de març del 2008

Vint dòlars

"No pots senzillament inventar-te les paraules. Has de passar per mi. Et costarà vint dòlars posar la teva paraula al diccionari. Deu per la paraula i deu més per inventar una paraula sense preguntar res a l'home que escriu el diccionari."

(Autor desconegut; traïció pròpia)

8 de març del 2008

El GesTerm

Fa uns dies el TERMCAT va anunciar l'aparició d'una eina lliure per a la creació de vocabularis terminològics des de casa: el GesTerm.

Segons la descripció del TERMCAT, és un gestor de terminologia descarregable que facilita les principals tasques associades al treball terminològic: creació de fitxes terminològiques i de diccionaris que les continguin, manteniment de la informació associada a les fitxes i als diccionaris, cerques avançades i generació de llistats imprimibles.

Aprofito algunes de les informacions que Víctor Pàmies donava al Raons que rimen sobre aquesta eina:

"El programa funciona amb una llicència GNU/GPL, han alliberat el codi font i estan oberts a aportacions de la comunitat per millorar-lo.

Té un pes relativament petit, per ser una aplicació completa (12 Mb) i funciona tant en plataformes Windows com Linux. Treballa amb la versió JDK 5.0 i següents de la màquina virtual Java. De moment el programa està limitat a l'ús d'un sol diccionari i encara hi ha alguns menús que no acaben de funcionar prou bé. Caldrà, doncs estar atents a noves versions millorades.

L'entorn és senzill. La possibilitat d'idiomes, suficient i els camps que cal omplir per a cada fitxa els necessaris i imprescindibles. Potser s'agrairia una descàrrega una mica més "transparent", per poder trobar després amb facilitat on emmagatzema els diccionaris... i que permetés la gestió simultània de més d'un diccionari.

Cal dir també que compta amb una ajuda en línia que ens pot treure de més d'un cul de sac i que les bases de dades auxiliars tenen entrats uns quants registres generals força útils. Inconvenients? Només treballa amb el format .term d'aquest gestor o del GdT del Termcat, cosa que ens limita a només poder-lo utilitzar amb aquest gestor.

Més informació

- Cultura21.cat - El Termcat crea un gestor per elaborar diccionaris des de casa
-
Diari per a Tècnics Lingüístics (DTL) - El Termcat ofereix l'eina GesTerm
- Directe.cat - El Termcat presenta una eina lliure per a la creació de diccionaris terminològics
-
El Faristol - Bloc personal de Jordi Mas - El Termcat publica una eina lliure per a la creació de diccionaris terminològics
-
Gencat - Actualitat - Gestor de terminologia: GesTerm
-
LaFarga.cat - El Termcat presenta una eina lliure per a la creació de diccionaris terminològics
- Noticiesdot.cat - El TermCat presenta un gestor de terminologia: GesTerm"


Fins aquí l'anàlisi i la recerca del Víctor. Ja que ho havia fet ell, i tan bé, ho compartim, que això de duplicar la feina no és sensat ni necessari. Acabem amb una captura de pantalla de l'aplicació:


6 de març del 2008

Thesaurus

Dibuix de Fran

El mot 'thesaurus' és habitual en anglès. No es pot dir el mateix del seu parent català 'tesaurus', que, segons el TERMCAT, és una llista alfabètica de mots utilitzats per a classificar la documentació. I segons el DIEC2, el mateix. Els tesaurus i els gazofilacis no són germans de llengua, però sí ho són d'esperit: els primers ens vénen del grec i els segons del persa, però els dos es refereixen al tresor de les paraules.

4 de març del 2008

Un diccionari no és mai complet

"Un diccionari no és mai complet, perquè un idioma, com tot ésser viu, canvia amb el temps."
Just Cabot

Citació de Just Cabot (Barcelona, 1898-París, 1961), escriptor i periodista català, director de la revista Mirador. Just Cabot també utilitzava el diccionari per traduir i, als anys 30, va ser el primer traductor al català de Le rouge et le noir d'Stendhal.

Prové del llibre de Just Cabot Indignacions i provocacions (capítol "Una convenció necessària"). L'estupend Marc ha tingut l'estupend encert de penjar-la a l'estupend diccitionari.

2 de març del 2008

Philistine

Khalil Rabal és un artista palestí nascut a Jerusalem l'any 1961. En aquesta ciutat es dedica a ensenyar el seu ofici i a potenciar l'art contemporani. Essent un dels artistes palestins més importants, la seva obra també es cotitza bé. Un exemple de la seva producció es va subhastar a Sotheby's l'octubre passat:

Porta per títol Philistine i és de l'any 1997. I sí, és un diccionari (un Oxford Desk Dictionary and Thesaurus, concretament) manipulat amb una clara intenció artística (i fins i tot, crematística). L'artista ha clavat tot de claus a la part del text, amb unes ressonàncies religioses evidents. Les imatges no tenen prou definició com per saber a quin mot correspon l'únic requadre que l'artista ha salvat de la tatxonada general. Potser el mot del títol? Un enigma lexicogràfic que per ara queda irresolt.

El preu de sortida va ser d'entre 24-30.000$. Un dels diccionaris més cars amb què per ara he topat. Tenint en compte que un filisteu també es algú "
que sols té en compte els interessos materials", el títol està molt ben posat. Crec que es va vendre, però jo no en vaig ser el comprador. El dia que Antoni Tàpies pinti amb gargalls i excrements diversos un Fabra, la meva decisió, òbviament, s'haurà de meditar més.

PS: El ràbula i insigne col·laborador d'aquest bloc puigmalet.com ha trobat aquesta altra imatge, on, ampliant-la, sí que s'intueix, sobretot pels mots que encapçalen les pàgines, que la definició no tapada és la de 'philistine'. Ara bé, ni a mi ni a ningú escaparà que aquesta imatge NO és la del diccionari subhastat a Sotheby's. Però sembla lògic que si té el mateix títol l'autor s'autoplagiés. De fet en aquest altre diccionari els claus no estan tan clavats, fet que deu tenir una misteriosa explicació, probablement plena de ressonàncies místiques. Es veu que la idea de l'obra és tan bona que hi ha més d'un diccionari tatxonat de claus pel món: