16 de gener del 2008

El Diccionari suplement de tots los diccionaris publicats fins ara

Quan "ara" és l'any 1868, clar...
Diccionari suplement de tots los diccionaris publicats fins ara de la lléngua catalana con la correspondencia castellana. Compren gran número de termes de ciencias, arts y oficis, com tambè frases, refrans, modismes, etc. no compresos en cap altre diccionari de la lléngua. Redactat per una societat de literats cultivadors de la lléngua catalana. Revisat en la part científica per D. Antoni Costa, Barcelona, Germans Espasa, 1868.
Si fullejar qualsevol diccionari és un plaer, poder fullejar aquest és una descoberta constant. Aquesta obra és una resposta, un afegit, senzillament, un suplement, al molt difós diccionari de Pere Labèrnia, el diccionari de la Renaixença. Del Labèrnia, l'any 1868, ja se n'havien publicat dues edicions: la primera de 1839-40 i la segona de 1864-65, a la qual fa referència implícita aquest Suplement.

La voluntat dels autors (amagats al llibre sota una "Societat de literats") va ser recollir tots aquells mots, especialment els tècnics, que no eren presents en els diccionaris anteriors. Tota l'obra, que té 456 pàgines, va ser revisada per D. Antoni Cebrià Costa (1871-1886), catedràtic jubilat de la Universitat de Barcelona. Segons Rico i Solà (1995) qui està al davant d'aquesta "Societat de literats" és el senyor Robert Robert (1830-1873), un escriptor i polític barceloní que, just l'any 1868, era regidor a Barcelona. Sobre la seva vida política i literària en tenim una entrada a la GEC, però no ens diu res d'aquest diccionari, ni de cap altra inquietud relacionada.

Per què és un plaer lexicogràfic? Per l'extrema raresa del 90% dels mots que recull. Per exemple, aquests són els mots que es recullen a la columna esquerra de la p. 141, triada a l'atzar: distomogenesis, distonia, distorsió, distràctil, distriglifo, distro, disuréxia, disúria, ditaxi, diteisme, diteista, ditetráedro, ditorns, ditroqueu, diuca, diuresis, diuturnitat, diuturno, divaricació, divaricar, divelent, diversicolor, diversiforme, divertical, divertícul, dividivi, dja, djabi, djaina,djainisme, djami i djangama. Entre ells hi ha un "Recaudador de rendas de una mesquita en Turquia", el "Quint mes del any siro-macedónich" o un "Arbre de Venessuela que produheix unas vaynas com las del tamarindo, de qual infusió se n'extrau una tinta mòlt negra." Quantes en coneixeríeu?

Per acabar, incloc la p. 137, on no apareix 'diccionari' però sí 'diccionat' (i diccioneig dins la definició) i on trobem una pràctica cultural que s'ha deixat perdre (tot i que em sona haver-ho vist en alguna pel·lícula): la 'diasfandonésia'. Un no s'explica com això pot tenir un nom. Si voleu saber què és, cliqueu a la imatge inferior i busqueu-ho:

9 comentaris:

  1. Vostè és del tot dicotómich, amic. Si no és així, no m'explico com pot arribar a produir aquests articles tan profunds i acurats i fer-ne reflexions tan escaients.

    No volies elogis? Doncs té tres tasses!

    ResponElimina
  2. Doncs aixi de cop, ben poquetes i amb dubtes:
    Diversiforme és allò que té o adopta diverses formes, com el PSC quan actua a Catalunya o a Espanya.
    i Diversicolor, que no ho havia sentit mai, deu ser el mateix però aplicat al color.
    Distro és més fàcil, són les distribucions comercials del Linux, com Suse o Debian, però em sembla que per l'època no deu ser ben bé això.
    Dividivi es una planta, pero no sé ben bé si de Cuba o Ecuador: però l'he vist.
    i Diverticul em sona a biologia de segón de BUP, però no sé si es una part del cos o una part de la cèl.lula...

    ResponElimina
  3. Afinant més, ditetraedro deu ser una figura de tres dimensions, 8 cares?. Diuresis deu venir de diurètic (que fa pixar) o sigui que deu ser l'acció de pixar. Diteisme, deu tenir a veure amb dos deus, com el cristianisme que és triteista, com tothom sap, però amb dos (o sigui sense el colom).

    Espero que penjaràs la pàgina on surten tots aquests malnoms...

    ResponElimina
  4. Molt bo, Puigmalet!

    Em quedo amb 'divertícul', que sembla oferir-nos més d'una interpretació.

    Per cert, el Robert Robert va ser un dels grans descobriments que vaig fer a la universitat. Els seus articles costumistes a 'Un tros de Paper' són molt bons, amb un humor d'alta volada. També recordo les 'Barcelonines'... una autèntica delícia.

    Si agafem el Monzó i tirem un fil enrere, anem a parar a Robert Robert i Emili Vilanova, que també està prou bé.

    Quan la Josefina em va dir que a Periodisme no van dir-li qui era i què va escriure Robert Robert...

    Quin país!

    ResponElimina
  5. Ury, dicotómich i diaqué, si se'm permet la grolleria.

    .com, clar que NO penjaré la 141. Un és avar del seu saber i curós amb els arcans de la saviesa lexicogràfica.
    Dels 8 intents te n'accepto la meitat. Un 5 pelat. Només afegiré que el 'distriglifo' és l'espai entre dos triglifos. I un triglif o triglifo, segons Labèrnia, és el "membre de tres canals en lo friso de orde dórich". Quanta sapiència...

    Marc, el temps sovint és ingrat amb personatges de talla intel·lectual, com sembla ser aquest Robert Robert, desconegut avui dia. Com a premi per la teva cultura, et diré que el 'divertícul' és, més o menys, allò que els diccionaris actuals recullen com a 'diverticle', o sigui, una part de l'intestí. Just la part, crec, que et quedava a l'aire després de practicar la diasfandonésia.

    ResponElimina
  6. A la Xarxa poca cosa hi ha de l'RR.

    http://www.joanducros.net/corpus/Robert%20Robert.html

    ResponElimina
  7. He posat l'enllaç dins l'apunt. Gràcies, Marc.

    Saps de l'existència de l'altre Optimot?: www.optimot.com Es reprodueixen com a bolets!

    ResponElimina

Quelcom a dir?