31 de gener del 2008

Electronic Dictionary Toolbar 3.9

Aquesta foto artística de les intimitats d'un diccionari vell (imaginem, perquè també podria ser una guia telefònica) és el logo que il·lustra una eina ben nova, l'Electronic Dictionary Toolbar 3.69, una aplicació gratuïta creada per FunDesktops per al navegador d'Explorer. Proporciona un accés en línia i directe a diccionari, enciclopèdia i biblioteca.

"Càndid rampell: m'exalta el nou i m'enamora el vell" (J.V. Foix)

29 de gener del 2008

Maria Teresa Cabré i Eugen Wüster

En la lexicografia catalana actual destaquen alguns noms. Un d'ells, sens dubte, és el de la doctora Maria Teresa Cabré.

Maria Teresa Cabré Castellví va néixer a L'Argentera (Baix Camp) l'any 1947. És filòloga, lexicògrafa i terminòloga.
Llicenciada i doctorada cum laude (1977) per la UB, ha treballat en l'anàlisi del discurs i en dialectologia catalana. Del 1985 al 1989 va ser la primera directora del TERMCAT i també ha estat directora de les Oficines Lexicogràfiques de l'IEC, de 1992 a 1999. Des de l'any 1990 forma part de la Secció Filològica. També va dirigir els treballs de confecció del DIEC1 (1995) i ha format part de la Comissió de Lexicografia en la confecció del DIEC2 (2007). De 1971 a 1993 va ser professora a la UB (on va crear i va ser directora del Servei de Llengua Catalana). Després passà a la UPF, d'on actualment és catedràtica de Lingüística i Terminologia i hi dirigeix l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada.

L'any 2006 va ser investida doctora honoris causa per la Universidad Ricardo Palma de Lima (Perú), i recentment ha guanyat el premi Eugen Wüster 2007 (un premi que es dóna cada tres anys a qui més destaca en terminologia). Eugen Wüster (1898-1977) fou un lingüista austríac considerat el fundador de la disciplina universitària de la terminologia. L'any 1996 la doctora Cabré ja havia publicat una selecció de textos de Wüster sota el títol de Terminologia (Edicions Universitat de Barcelona).

Tornant a la terminòloga argenterenca, direm que la seva llista de càrrecs i publicacions és immensa. Aquí se'n troba una mostra, no gaire actualitzada, però. Només afegirem que és presidenta de Realiter, la xarxa panllatina de terminologia. Com a lingüista és autora d'una Teoria Comunicativa de la Terminologia, un enfocament multidimensional de base cognitiva. Un resum de les seves teories es troba aquí.

PS: El seu alumne Víctor Pàmies ens facilita un altre enllaç sobre la doctora, amb molta informació.

27 de gener del 2008

Una mirada

De qui és aquesta mirada?


La resposta, a la secció Mirades d'aquesta web (descoberta gràcies a l'estupend Marc).

24 de gener del 2008

H d'homògraf
















I d'hiperònim, hipocorístic, homòfon, Hospitaler...
-----

Aquesta hac acompanya novament un iconòfor d'Apel·les Mestres fàcil de descobrir: un hort o una horta, amb l'hortolà o horticultor contemplant les hortalisses o productes hortícoles.

I una mica de geografia. Dins l'entrada 'Hort' d'aquesta 3a edició del Labèrnia (1888-1892) apareix l'expressió següent:

"HORT Y VINYER DE BARCELONA. Lo territori d'aquesta ciutat en que's comprenían las fincas situadas en las parroquias de la matexa, y de Sant Martí de Provensals, Sant Vicéns de Sarriá y Santa Maria de Sans, sufragánea de la de Santa María dels Reys ó del Pi."

D'això fa una mica més de cent anys. La velocitat amb què transformem el medi és vertiginosa.

22 de gener del 2008

el diccionari de rimes a l'altre barri

Quan plou en un poema en prosa, quan en un poema en prosa grinyolen els pneumàtics estridents d'un camió de gran distància carregat de maquinària agrícola, quan se senten en un poema en prosa els estranys refilets de rossinyol guillat d'una central elèctrica, com si estigués a punt de petar o de fondre's, l'autor no té excusa si a l'últim acte, en un barri mariner d'una ciutat llunyana amb fàbriques decrèpites, magatzems abandonats i cançons en vint-i-cinc llengües diferents, la cunyada més jove del camioner, una noia escanyolida i fugaç, no s'adona que amb les presses de l'atabalament s'ha descuidat la bossa amb els quaderns i el diccionari de rimes a l'altre barri, que s'havia quedat sense llum ja feia moltes hores. Perquè quan un poema en prosa comença amb mal temps l'autor, conductor, o déu, necessita, per a poder-se'n sortir, més intuïció, reflexos i paciència que per a encertar una rima esdrúixola crucial a la fi d'un sonet.

"Poema del poema" d'Enric Casassas Figueres, a Tenebra Blanca. Antologia del poema en prosa en la literatura catalana contemporània a cura de Sam Abrams, Proa, Barcelona, 2001.



Casassas (Barcelona, 1951) és el poeta grenyut més conegut de les nostres contrades. Gran executant de triangle, els seus recitals enfervoreixen les masses de lletraferits envejosos de la seva cabellera. ¿'Casassas' o 'Casasses'? Potser els dos.

20 de gener del 2008

El hombre que comía diccionarios

El Hombre Que Comía Diccionarios és un interessant bloc del senyor Javier Arce sobre lletres i imatges i la vida moderna i moltes altres coses que no arribo a comprendre bé perquè un té les seves limitacions.
El tema lexicogràfic apareix al títol i especialment a la descripció de l'autor, el deliciós apartat sobre mi. Només aquests dos detalls ja valen un apunt gazofilàctic.


Aquesta imatge l'he vista al bloc en qüestió, tot i que pertany a la web Instructables. Porta per nom "The Dissected Manuscript", el manuscrit disseccionat. No és un manuscrit, i crec que tampoc és un diccionari...

(I aquí una entrada del bloc que recomano a tothom, en especial al Sr. Víctor Pàmies. Cada vegada que la recarregues és diferent.)

18 de gener del 2008

L'altre OPTImot



Fa poc va néixer OPTImot i aquí en vam informar convenientment.

La sorpresa és que, amb tants pocs mesos de vida (no arriba als sis), ja té un germanet, i pel que semblaria en principi, la mare Internet ha parit directament un germà gran. L'OPTImot alternatiu o l'altre OPTImot, no sabem ben bé com dir-li, té semblances i diferències amb el primer. Primer sorprèn que tingui el mateix nom, amb la mateixa combinació de majúscules i minúscules. En segon lloc, té l'avantatge de tenir una URL més fàcil d'aprendre, simplement www.optimot.com. El primer és públic i el segon és, en les seves paraules, "una iniciativa altruista" que és "possible gràcies al voluntariat d'algunes persones". La seva intenció és ser un complement del primer (com el diccionari que presentava ahir! Els temps no canvien). Aprofita la tecnologia de cerca del Google amb molts recursos ja existents a Internet.

I de teca què? El primer OPTImot tenia 6 fonts. Aquest nou en té, per ara, 27. Algunes són compartides, com l'imprescindible DIEC2, i d'altres, no. El primer té el bilingüe castellà-català de l'Enciclopèdia, però el segon té l'Alcover-Moll. El nou també inclou altres fonts molt valuoses, com fonts d'Andorra, del País Valencià, els refranyers del superVíctor Pàmies, etc. A més, aquest segon permet refinar la cerca amb les categories de "Fitxes", "Diccionaris", "Gramàtica" i "Dubtes".

Llavors fem la prova. Busquem, a l'atzar, 10 mots en els dos invents, i anotem els resultats de l'experiment:
  1. 'Basarda' 1r: 12 2n: 3
  2. 'Xerinola' 1r: 8 2n: 1 (sense la definició del DIEC2)
  3. 'Lexicografia' 1r: 11 2n: 9 (sense la definició del DIEC2)
  4. 'Atzucac': 1r: 11 2n: 3 (sense la definició del DIEC2)
  5. 'Cartenir': 1r: 4 2n: 0
  6. 'Estupend' : 1r: 5 2n: 1
  7. 'Serenitat' : 1r: 19 2n: 5 (sense la definició del DIEC2)
  8. 'Deportiu': 1r: 2 2n: 1 (el DIEC2 no en té cap entrada)
  9. 'Iconòfor': cap resultat.
  10. 'Gàubia': cap resultat.
Què pensar de tot plegat? Doncs que, realment, i malgrat no ho indiqui a la web, està en proves (en Toreg, un dels altruistes voluntaris, ens ho confessa). Té aspectes evidents a millorar (com les respostes del DIEC2), però una vegada es millorin aquestes mancances tindrem un motor lexicogràfic ben potent. Per ara, prudència amb els resultats obtinguts.

Ja tenim dos grans agrupaments de recursos lingüístics en una sola cerca per facilitar-nos les coses, però, ¿no aniria millor un de sol amb tot això junt? Opino que sí, però deuen existir dificultats tècniques que se m'escapen. I per què copiar-ne el nom? ¿El primer, de la implacable Generalitat, no reclamarà contra el segon, d'uns senzills voluntaris altruistes? Confiem que no.

Per cert, el nou té en contra, ara mateix, la seva posició en la cerca del mot 'OPTImot' al Google. En primer lloc hi apareix el públic, en segon lloc la referència del Gazophylacium (això de compartir inicial amb el Google funciona) i no és fins el divuitè lloc que ens apareix el nou OPTImot. Però aquestes coses canvien ràpid, afortunadament per a ells.

En fi, llarga vida als OPTImots, i que els seus fills, com hauria de ser sempre, superin clarament els pares.

16 de gener del 2008

El Diccionari suplement de tots los diccionaris publicats fins ara

Quan "ara" és l'any 1868, clar...
Diccionari suplement de tots los diccionaris publicats fins ara de la lléngua catalana con la correspondencia castellana. Compren gran número de termes de ciencias, arts y oficis, com tambè frases, refrans, modismes, etc. no compresos en cap altre diccionari de la lléngua. Redactat per una societat de literats cultivadors de la lléngua catalana. Revisat en la part científica per D. Antoni Costa, Barcelona, Germans Espasa, 1868.
Si fullejar qualsevol diccionari és un plaer, poder fullejar aquest és una descoberta constant. Aquesta obra és una resposta, un afegit, senzillament, un suplement, al molt difós diccionari de Pere Labèrnia, el diccionari de la Renaixença. Del Labèrnia, l'any 1868, ja se n'havien publicat dues edicions: la primera de 1839-40 i la segona de 1864-65, a la qual fa referència implícita aquest Suplement.

La voluntat dels autors (amagats al llibre sota una "Societat de literats") va ser recollir tots aquells mots, especialment els tècnics, que no eren presents en els diccionaris anteriors. Tota l'obra, que té 456 pàgines, va ser revisada per D. Antoni Cebrià Costa (1871-1886), catedràtic jubilat de la Universitat de Barcelona. Segons Rico i Solà (1995) qui està al davant d'aquesta "Societat de literats" és el senyor Robert Robert (1830-1873), un escriptor i polític barceloní que, just l'any 1868, era regidor a Barcelona. Sobre la seva vida política i literària en tenim una entrada a la GEC, però no ens diu res d'aquest diccionari, ni de cap altra inquietud relacionada.

Per què és un plaer lexicogràfic? Per l'extrema raresa del 90% dels mots que recull. Per exemple, aquests són els mots que es recullen a la columna esquerra de la p. 141, triada a l'atzar: distomogenesis, distonia, distorsió, distràctil, distriglifo, distro, disuréxia, disúria, ditaxi, diteisme, diteista, ditetráedro, ditorns, ditroqueu, diuca, diuresis, diuturnitat, diuturno, divaricació, divaricar, divelent, diversicolor, diversiforme, divertical, divertícul, dividivi, dja, djabi, djaina,djainisme, djami i djangama. Entre ells hi ha un "Recaudador de rendas de una mesquita en Turquia", el "Quint mes del any siro-macedónich" o un "Arbre de Venessuela que produheix unas vaynas com las del tamarindo, de qual infusió se n'extrau una tinta mòlt negra." Quantes en coneixeríeu?

Per acabar, incloc la p. 137, on no apareix 'diccionari' però sí 'diccionat' (i diccioneig dins la definició) i on trobem una pràctica cultural que s'ha deixat perdre (tot i que em sona haver-ho vist en alguna pel·lícula): la 'diasfandonésia'. Un no s'explica com això pot tenir un nom. Si voleu saber què és, cliqueu a la imatge inferior i busqueu-ho:

14 de gener del 2008

Meme o mem?

(No, no és que estigui disposat a reprendre altre cop una discussió de l'estil bloc/blog...)


La molt correcta Anna*, del bloc Lectura i decoració, m'ha passat un meme. Quan vaig estudiar Filosofia de la cultura, em van explicar què eren els memes, però aquests són diferents, tot i que hi estiguin inspirats. La lexicografia amateur no podia passar per alt que al TERMCAT i a la Viquipèdia, a les unitats mínimes de transmissió cultural les anomenen 'mems'. En castellà sí que són 'memes', però en català, no. ¿S'haurien, llavors, de traduir també aquestes idees que es transmeten pels blocs? Aviam si l'Anna, que és traductora, però no acostuma a deixar comentaris a les cases dels altres, té una resposta.

Tornem-hi. Aquest mem(e) és senzillament un qüestionari que va donant voltes pels blocs. O sigui, un qüestionari Proust en versió blocaire:


1. Quant de temps portes com a blocaire?

Vaig començar l'endemà del meu sant, el 25 de juny del 2007, amb una citació de Rayuela. O sigui que porto poc més de mig any.

2. Com vas saber de l’existència dels blocs?

Perquè sóc molt espavilat i estic a l'última, per això parlo de diccionaris del s. XIX. I per mon germà, que no és tan espavilat i pretén ser més modern que un servidor. Ell em parlà de Microsiervos i Halón Disparado, que no estan malament.

3. Digues cinc blocs que segueixes diàriament.

Gairebé diàriament, i amb ordre aleatori, el del Toni, alguns dels del ctor, el del Marc, alguns dels del Xavier i el de l'Ury. I la majoria que tinc als enllaços, també. Sospito que n'hi deu haver de més interessants, però em fa mandra voltar més ;-).

4. Ets lector anònim d’algun bloc?

I tant... Anònim i inconfessable.

5. Alguns autors que et generin especial simpatia.

L'Anna, que m'ha enviat el meme, i sense conèixer-la sé que és la més simpàtica de tots.

6. Amb quins cinc blocaires aniries de marxa?

Probablement amb qualsevol que m'ho proposés. Jo faig cada any (ja en van vuit) la marxa Matagalls-Montserrat, o sigui, que si algú vol venir de marxa amb mi, ja ho sap.

7. Amb quins tres blocaires passaries una nit de bogeria sexual?

Tres és una xifra massa escarransida per a una nit de bogeria sexual. A partir de set, parlem.

8. T’has enamorat mai d’algun blocaire?

Només conec personalment un parell dels blocaires amb què em comunico. I no són el meu tipus (ho sento, Ury; ho sento, Toni). Però alguns blocs enamoren.

9. Estàs satisfet amb el teu bloc?

A voltes, divertit. I a més faig un gran bé a la humanitat (en concret, a la meva persona humana).

10. Escull entre tres i cinc blocaires perquè facin aquest meme.

Els mateixos cinc que he dit a la 3. Apa, a exhibir les misèries.

* Si voleu veure d'on ha tret l'Anna la imatge de la capçalera del bloc, aneu qualsevol diumenge al Mercat de Sant Antoni, a la parada del Lluís. És una parada exterior, molt llarga i que ven llibres, postals i minerals. Al Xavier potser li sona.

12 de gener del 2008

aquest Déu que mutila diccionaris

"Encenc un llumí
i elideixo per sempre
aquest Déu
que mutila diccionaris"

Quatre versos de Mots i brases, de Nora Albert (Ed. Bròsquil, València, 2004), III premi Lambda de poesia, 2003.

Nora Albert és el pseudònim d'Helena Alvarado, catedràtica de llengua i literatura catalanes. És gran coneixedora de Victor Català (Caterina Albert) i d'aquí deu venir el cognom del pseudònim. El nom? Potser pres de Nora Barnacle...

10 de gener del 2008

L'enigma Paton IV


La comunitat lexicogràfica internacional continua consternada*.


Aquesta és la breu nota que va fer pública fa dos mesos (lamento el retard) l'arxiu anglès de notícies judicials:
November 05, 2007 - ART VANDAL WHO SMASHED SAMUEL JOHNSON PORTRAIT TO WALK FREE ILFORD, E LONDON; CENTRAL LONDON. An obsessive art vandal who smashed a hammer into a £1.7million Reynolds portrait of Samuel Johnson is to be freed from jail later this week. Marc Paton, 44, attacked the famous 18th century painting of Dr Johnson after walking into the National Portrait Gallery with the weapon in a carrier bag.


O sigui que després de tres mesos a la garjola, l'enigmàtic Paton és en llibertat... És aquesta la fi d'aquesta història? Ho dubtem. Més aviat rumiem qui serà la següent víctima: James Murray, Pompeu Fabra, jo mateix?

En consulta al nostre gabinet jurídic, ens informa que aquí s'aplicaria, probablement, l'article 323 del Codi Penal, que fa així:

Artículo 323.

Será castigado con la pena de prisión de uno a tres años y multa de doce a veinticuatro meses el que cause daños en un archivo, registro, museo, biblioteca, centro docente, gabinete científico, institución análoga o en bienes de valor histórico, artístico, científico, cultural o monumental, así como en yacimientos arqueológicos.

En este caso, los Jueces o Tribunales podrán ordenar, a cargo del autor del daño, la adopción de medidas encaminadas a restaurar, en lo posible, el bien dañado.


De quins estranys motius atenuants ha gaudit Paton? Podem donar per confirmat el complot contra els símbols de la lexicografia internacional? S'albira l'ocàs d'occident.

Per als qui no recordeu els fets aquí en teniu la crònica: Part I, Part II i Part III.


* i en algun cas, constipada (coses del temps)

8 de gener del 2008

James Murray a l'Old Scriptorium



Sir James Murray (1837-1915) va ser el lexicògraf escocès responsable de la primera edició de A New English Dictionary on Historical Principles (The Oxford English Dictionary), una de les obres principals de la lexicografia anglesa. El primer fascicle de l'obra es publicà l'any 1884, i el darrer l'any 1928, quan Murray ja havia mort. El resultat final van ser unes 400.000 paraules en 10 volums, després de 50 anys de treball.

Les fotografies, de voltants del 1900, ens el mostren dins l'anomenat Old Scriptorium, lloc on es confegí aquest important diccionari. Aquest quarter general de la lexicografia anglesa era un cobert de xapa metàl·lica manat construir expressament per Murray als terrenys de la Mill Hill School, l'escola d'on ell era professor.

Murray coneixia bé més de 14 llengües; entre elles, vatua l'olla!, el català, amb el qual deia que estava "íntimament familiaritzat". El seu aspecte, entre rabí erudit i pastor d'ovelles txetxè, contrasta amb el del nostre anterior lexicògraf.

6 de gener del 2008

"Dictionary."


Dibuix del novaiorquès Sidney Harris, autor especialitzat en vinyetes sobre ciència.

4 de gener del 2008

L'inusual islandès

Fa un temps Microsiervos es feia ressò de la iniciativa del bloc BUCLES de recollir les imatges del mot 'diccionari' dins de qualsevol diccionari. Aquesta iniciativa metalexicogràfica va tenir aquest resultat (amb la humil aportació del nostre bloc).

Fa només un parell de dies a Microsiervos parlaven de diccionaris inusuals, a partir d'un apunt del bloc Pons Asinorum*. Això confirma dues coses:

- L'Alvy, un dels Microsiervos, té certa tirada per qüestions lexicogràfiques curioses.
- Aquesta curiositat s'aprofita sempre de la creativitat d'altres blocaires.

Contagiat d'aquest esperit i de la mandra nadalenca, m'aprofito de la creativitat de Pons Asinorum i reordeno la seva llista de diccionaris inusuals, classificant-los per llengües:
  • anglès: un diccionari de mots d'una sola lletra, de paraules que només tenen vocals i de paraules que només tenen consonants (molt útils si jugues a Scrabble en anglès o has fet del laconisme una forma de vida), un diccionari de símbols, un diccionari de termes angloindis i un glossari anglès-albanès de termes petroliers.
  • castellà: un diccionari tiruray-español (una petita llengua de Malàisia, la primera) i un bilingüe español-bamwe (una altra petita llengua, aquest cop del Congo).
  • italià: un manual de conversa esquimal-italià (¿des de quan un manual de conversa és un diccionari?).
  • noruec: un bilingüe noruec-ucraïnès.
  • hongarès: un bilingüe hongarès-japonès.
  • I, per acabar, no podia faltar el català: un diccionari islandès-català.

Mínima aportació pròpia a l'exemple català:
L'islandès és una llengua escandinava parlada per unes 300.000 persones. Se la considera una llengua molt purista quant a història i quant a evolució present. Encara manté flexions semblants al llatí i té un vocabulari molt conservador. Diuen que els actuals islandesos no tenen gaires problemes per llegir sagues nòrdiques de l'edat mitjana (sempre que en tinguin ganes). L'Institut de la Llengua Islandesa rarament manlleva o adapta termes estrangers; senzillament s'inventa noves paraules islandeses.
El professor Macià Riutort i Riutort, de la Universitat Rovira i Virgili, ha compilat un vocabulari islandès-català en línia. L'obra és de publicació molt recent (de novembre del 2007, creiem) i té una factura científica i un fàcil ús que l'ha convertit en l'obra de referència a Internet en aquests pocs mesos. La presentació, molt correcta, és un pèl irregular: així com a la lletra a trobem diferents colors per a les paraules en islandès, per a les catalanes i per als diferents exemples, aquest recurs no és emprat en tota l'obra. Detalls a polir. Una citació molt lexicogràfica l'encapçala:
La feina de fer un diccionari és una feina eternament cansada, el seu fruit només es veu després de molts fatics i, un cop conclosa l'obra, les crítiques a les seves mancances són segures, car, de la mateixa manera que en cal polir interminablement manta superfície, es pot ben esperar que no totes quedin igual de lluents. Jón Helgason (poeta islandès)
El mateix autor té també un vocabulari trilingüe de noms de baies en alemany-islandès-català (una mica més inusual que el primer, no?).

El gèiser islandès Strokkur a punt d'esclatar, amb el vapor d'aire al centre de la bombolla

Si voleu escorniflar dins d'algun altre dels diccionaris inusuals, aneu a l'apunt original. Algun dia parlarem de diccionaris inusuals dins de la lexicografia catalana. N'hi ha de més estrambòtics, la veritat.

* literalment, 'pont dels ases'. Rep el nom d'un teorema d'Euclides que és un pont cap a qüestions geomètriques més complexes. Una bonica metàfora.

2 de gener del 2008

Dos anys d'Anna


ANNA
Labèrnia (1839): "Diosa que presidia els anys. / Petit animal del Perú, lo fetor del qual infesta los llochs ahont passa las nits."
Aladern (1904): "divesa que presidia'ls anys. / petit animal del Perú , que fa molta fetor. / Es hebreu y vol dir gracia."
Avui fa dos anys i el seu papa pensa, com els lexicògrafs fa cent anys, que aquesta palíndroma és mig animaló, mig deessa. Confirmo que vol dir gràcia i que, com a cada celebració, brindarem amb l'Anna: